Setembre 2024.- La primera visita a Europa de la Red Latinoamericana de Bioeconomía tenia com a objectiu identificar possibilitats de cooperació entre aquesta xarxa i el Hub de la Bioeconomia de Catalunya (BIOHUBCAT). Després d’una setmana a Lleida, coneixent experiències innovadores al territori, debatent i compartint jornades de treball i participant en diferents activitats, s’ha culminat la visita amb una consolidació com a xarxa i confiant en l’èxit d’aquesta missió gràcies a la identificació de diferents àrees i temàtiques on serà possible obrir ponts de col·laboració.
La delegació d’aquesta xarxa que ha viatjat a Espanya l’han integrat autoritats de govern, universitats, i especialistes d’institucions públiques i privades de Colòmbia, Costa Rica, Mèxic, Perú i l’Uruguai. Hugo Chavarría, gerent del Programa Hemisférico de Innovación y Bioeconomia de IICA, actual secretari d’aquesta xarxa i líder de la missió a Europa ha recalcat les fortaleses d’associar-se i la importància que ha adquirit aquesta xarxa de nova creació:
“No ens equivocàvem fa dos anys quan vam prendre la decisió d’associar-nos i treballar en conjunt. Aquesta missió n’és prova, així com de l’alt nivell assolit; vam rebre una invitació del govern català, que és un dels territoris europeus amb major avenç en bioeconomia, no només per conèixer-nos, sinó principalment perquè hi ha interès en establir àrees de cooperació. És a dir, la xarxa serveix, és estratègica, i ens permet treballar plegats en oportunitats, sinergies i aliances. Com a individus particulars això no hauria estat possible”.
IDENTIFICANT OPORTUNITATS DE COL·LABORACIÓ
L’agenda de la missió va començar dimarts 24 de setembre amb una visita a l’Institut d’Investigació i Tecnologia Alimentària (IRTA), on van ser rebuts per la gestora de l’àrea de producció vegetal, Rosa Altisent; després van seguir fins a Alcarràs Bioproductors per conèixer de ben a prop l’impuls que 150 famílies ramaderes han donat al primer bio-polígon industrial de Catalunya; i van acabar a Solsona, al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, on els va guiar el director adjunt, Francisco Cano.
El dimecres 25 es va dedicar a realitzar un taller de treball complert entre la xarxa llatinoamericana i autoritats i responsables d’iniciatives de bioeconomía de Catalunya, jornada que es va co-organitzar amb el BIOHUBCAT i es va desenvolupar a les instal·lacions del Parc Agrobiotech de Lleida. La benvinguda va anar a càrrec d’autoritats locals, la Universitat de Lleida, i el Parc Científic.
Les sessions de treball les va moderar Luis Morán, coordinador tècnic i especialista en agro negocis del IICA, amb l’objectiu d’identificar oportunitats d’aliances, projectes, esdeveniments i/o sinergies pel treball conjunt. Es va debatre al voltat de les iniciatives: “Política d’innovació Transformativa, Agendes Compartides i Estratègia d’Especialització Intel·ligent (RIS3), presentada per la cap de l’Àrea d’Estratègia Econòmica del Govern de Catalunya; “Estratègia de Bioeconomía de Catalunya 2030 i el I Pla d’Acció (2022-2024), liderada pel gabinet tècnic del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural del Govern de Catalunya; “El G-10: la creació d’una aliança institucional sòlida per la transformació econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran”, de la Diputació Provincial de Lleida; el mateix BioHubat -Hub de la Bioeconomía de Catalunya, presentat per Víctor Falguera, coordinador general d’aquest hub; i “L’impuls de la bioeconomía a les cooperatives” on Domènec Vila, de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, va presentar projectes de referència.
Víctor Falguera va destacar que rebre a la missió llatinoamericana a Catalunya ha permès avançar cap a un camí conjunt per aprendre, practicar i compartir: “aprenem d’allò que es fa a d’altres llocs, i sobre com podem adaptar-ho i aplicar-ho a Catalunya per donar suport al desenvolupament de la nostra bioeconomía i a les nostres empreses, i alhora poder transferir aquest coneixement. La bioeconomía té els seus reptes, però quants més en siguem i més interconnectats estarem al voltant del món, més possibilitats hi haurà d’avançar”
CONGRÈS BIT 2024
La gira va culminar amb la participació al 3er Congreso de Bioeconomía, Innovación y Tecnología, on, a la primera jornada, el dijous 26 de setembre, Hugo Chavarría va presentar per primer cop a Europa l’Informe de situación y perspectivas de la Bioeconomía en América Latina y el Caribe de l’Instituto Interamericano de Cooperación para la Agricultura – IICA, on va exposar els avantatges i les oportunitats que la bioeconomía presenta en aquesta regió del món.
*Descarrega l’informe aquí.
Olman Segura Bonilla, catedràtic de la Universidad Nacional de Costa Rica (UNA), va presentar la ponència titulada “Bieconomía, innovación y calidad de vida”, amb la que, a partir de casos reals, va emfasitzar l’estreta i vital relació existent entre el desenvolupament de la bioeconomía i la qualitat de vida per a totes les persones.
PRINCIPALS CONCLUSIONS
La diputada del partit popular progressista de Costa Rica, Cynthia Córdoba, qui va formar part del Comité Interministerial de Bioeconomía que va crear l’Estratègia Nacional de Bioeconomía del seu país, va dir que allò que més la va inspirar de les experiències visitades i del treball del BioHubCat va ser “com treballen amb els centres d’innovació, el sector públic, els governs locals, l’acadèmia, i amb tota la resta d’actors que participen a la cadena d’execució de la bioeconomía. Els situen en un espai comú on poden construir, compartir i provar projectes, i això marc la diferència i és una bretxa que encara tenim a Costa Rica”.
Per la seva part, Jorge Raygada, de Perú Justo y Orgánico, una institució privada conformada per petits i mitjans productors d’agricultura orgànica del Perú, va considerar que el que més li ha aportat va ser conèixer l’estructura de treball conjunt que existeix a Catalunya: “aquesta manera de treballar reflecteix una forta unió que va des de les autoritats majors fins a l’agricultor més petit, tots treballant amb l’objectiu comú de desenvolupar la bioeconomía. Aquesta fórmula ens ajuda a pensar en com transferir tecnologies elaborades per les grans empreses al petit productor, que és allò en què estem treballant ara al Perú”.
Finalment, Hugo Chavarría, com a líder de la missió i secretari executiu d’aquesta xarxa, assegurava: “Més enllà de conèixer experiències de bioeconomía sobre el terreny, aquesta missió té com a gran objectiu identificar oportunitats de cooperació, i amb això marxem, amb una llista de temes i àrees on Catalunya i Amèrica Llatina tenen possibilitats de treballar plegades pel foment de la bioeconomía. Ara ens toca donar-li forma i bolcar-ho en propostes concretes. Des de les autoritats locals i els agents tècnics rebem el més fort suport, és a dir, això és una prioritat per a tots nosaltres”.
XARXA LLATINOAMERICANA DE BIOECONOMÍA
Convertir a la bioeconomía en un model de desenvolupament sostenible dels recursos i principis biològics de la rebió és el principal objectiu de esta red creada en julio 2023 en Buenos Aires, en el marco de la 27ª Conferencia Anual del Consorcio Internacional de Investigación en Bioeconomía Aplicada (ICABR, per les seves sigles en anglès).
S’espera que la Red Latinoamericana de Bioeconomía, amb la Secretaría Executiva i Tècnica a càrrec de l’IICA, es converteixin en un espai de discussió, intercanvi i construcció entre els principals referents de la bioeconomía regional en un moment en què la creixent necessitat de mitigar l’impacte global del canvi climàtic resulta més important que mai, essent la regió un actor rellevant, compromès, i amb un gran potencial per donar resposta a través d’aquesta estratègia.
Així, les organitzacions participants tindran la possibilitat de gestionar coneixements, bones pràctiques, i lliçons apreses. Alhora, podran treballar conjuntament en la formulació e implementació de projectes al voltant dels objectius comuns, així com crear sinergies entre els membres per sumar recursos humans, financers i polítics a les iniciatives ja empreses.
